
L'Albert Rodríguez, company d'Ona Codinenca, ens visita per parlar de la seva professió
Recordeu la pel·lícula "Ballant amb llops" (Dances with Wolves) amb el Kevin Costner i música de John Barry? Segur que sí. Hi ha una escena en la qual el tinent John Dunbar comparteix amb els seus recents amics Lakota la celebració després de la cacera de bisons, al campament indi. Dunbar, que ha perdut el barret a la cacera, s'adona que el porta posat un jove guerrer i li fa signes per demanar-li-ho; però el jove lakota no se'n vol desprendre, del seu barret nou. Cap dels dos cedeixen i es crea un moment de tensió. Recordeu com ho resolen? Parlant, en el cercle que formen al voltant del foc, els homes més grans escolten les dues parts i proposen al jove que a canvi del barret ofereixi un bé que compensi a en Dunbar: li entrega un valuós matxet ricament guarnit.
La majoria de les cultures i tradicions aborígens utilitzen d'antuvi els cercles restauratius com a model de justícia. Encara avui, el poble navaho, als Estats Units, fan servir aquests cercles per fer la pau (peacemaking circle) com un instrument restauratiu: si una persona se sent ofesa se li demana a l'ofensor que repari aquest acte amb una compensació. Les famílies d'ambdues parts no es confronten sinó que totes juntes intenten arribar a una solució.
No va ser fins als anys seixanta i setanta del segle XX, que els Estats Units i Europa (Alemanya, Àustria i Suïssa) van introduir la idea per renovar una justícia cada vegada més punitiva i més allunyada dels valors humans.
A Catalunya als anys vuitanta es va introduir la mediació penal com un primer pas, obrint el procés de diàleg entre la víctima i l'agressor, però encara hi ha molta feina a fer en el camp de la justícia restaurativa.
A La Viquipregunta, per saber més sobre els processos de justícia restaurativa, entrevistem l'Albert Rodríguez, mediador i facilitador de processos de justícia restaurativa a la Fundació AGI.
Escolteu aquí el darrer programa de la Viquipregunta:
Ona Codinenca 

