Ona Codinenca 
Durant aquests dies de festes, des del programa Vincles, hem volgut parlar amb el Ricard Díaz, expert en acompanyament en el dol i dinamitzador del nou projecte del grup de dol del nou espai de vetlla de Sant Feliu de Codines, sobre com és aquest procés. El grup de dol, permet socialitzar el dol, explicar-lo. És un espai protegit, de salut emocional, on la persona sigui lliure d'expressar sense judici i sense receptes del que s'ha de fer. Un espai on sentir-se escoltat. El grup té l'objectiu de fomar i acompanyar.
Ricard Díaz ens explica els beneficis i la importància de ser conscients del dol.
El dol ens permet observar, observar-me, aprendre a deixar anar i a parar la vida.
En Ricard Díaz ens explica que no tots elaborem els dols de la mateixa manera, tot i que sí que hi ha descrites unes etapes, traspassant per unes certes emocions, però no és un procés lineal ni són matemàtiques. Les emocions es passen segons el que hem après i el que ens han permès sentir durant el nostre procés educatiu.
Hi ha tants dols com persones
Existeixen diferents dols al llarg de la vida, uns autoritzats: la mort de les persones, la pèrdua d'una situació personal (feina, parella, casa...) i els dols no autoritzats que es viuen quan una persona ha rebut un assetjament, un abús sexual per exemple, amb totes les pèrdues personals que hi ha darrere d'aquestes situacions.
Coneixem com acompanyar el dol en les diferents etapes dels infants. El procés de dol en els infants es divideix en 2 grups per edat: dels 0 a 4 anys i dels 4 a 12 anys. A partir dels 12 anys és quan comencen a entendre el concepte de la mort.
En la primera etapa entenen la mort com dormir. Els infants viuen dols cada dia (quan es queden a l'escola, quan s'acaba el conte...) , i expressen les diferents etapes diàriament: protesten, estimulen i s'enfaden. I és útil deixar que expressin les emocions que senten en aquell moment per poder validar-les.
No cal entrar en un debat sobre què és la mort, encara no poden entendre-ho.
La segona etapa de la infància és una mica més complicada per què els infants treuen l'agressivitat, i pot haver-hi risc d'agressivitat cap a altres o cap a un mateix. Acompanyar i protegir és el que necessiten. Buscar o crear espais segurs per expressar la ràbia i normalitzar l'emoció.
A partir dels 12 anys, ja és semblant el dol de l'adult, els infants ja tenen més recursos i més permisos (per part dels adults) per expressar les seves emocions.
També parlem de com podem viure el Nadal quan estem en un procés de dol.
