Com va ser el foc de 1994 i què ha canviat des d'aleshores?

Jordi López, Josep Garriga, Albert Milà i Gemma Permanyer  /  Foto cedida

23/07/2024

La commemoració del trentè aniversari del foc dels Cingles de Bertí ha omplert aquest diumenge a la tarda la sala d'actes del centre cívic La Fonteta. L'acte ha començat amb una taula rodona amb tres experts que han analitzat les causes i les conseqüències que va tenir aquest foc: el codinenc Josep Garriga era cap dels agents rurals i cap del servei de prevenció d’Incendis de la Generalitat de Catalunya el dia del foc. Albert Milà, de Riells del Fai, tenia només set anys però la vivència el va marcar tant fins al punt que ara es dedica professionalment a l’extinció d’incendis i és bomber EPAF de la Generalitat. Tots dos juntament amb el geògraf i membre de la Unitat Tècnica dels Bombers, Jordi López, han analitzat tècnicament què va suposar l’incendi del 3 i el 4 de juliol de 1994. Milà ho ha fet a partir d’un estudi que ha estat elaborant al llarg dels últims anys amb dades de bombers, agents rurals, testimonis i fotografies que li han permès determinar, per exemple, que hi va haver moments en què el foc avançava 1.000 metres l’hora. En incendis de sisena generació, ara el foc avança a 6 quilòmetres per hora. 

L'incendi es va originar, el dia 3, un dia de temperatures extremadament altes, a la zona de Can batlles de Riells del Fai. S'emmarca en una jornada nefasta a tot Catalunya, per la simultaneïtat de grans incendis, ja que fa que es considerin els més greus de la història del país. Entre el 3 i el 5 de juliol de 1994 el foc va arribar a cremar gairebé 3.000 hectàrees, sobretot de massa forestal, repartides en els termes municipals de Sant Feliu, Bigues i Riells, Sant Quirze Safaja, l’Ametlla del Vallès i el Figaró. La simultaneïtat d’incendis d’aquell dia el va convertir en un dia sense precedents a Catalunya.

L’incendi a Sant Feliu es va poder controlar però va seguir avançant cap i Garriga destaca la perillositat de Bertí a l’hora d’apagar incendis i tremendament difícil a l’hora de circular-hi.  Arran d’aquests incendis, Josep Garriga a nivell professional va visitar el Departament d’Extinció d’incendis de California on van treure conclusions que després es van aplicar a Catalunya, com els plans d’autoprotecció per a les urbanitzacions i l’augments dels mitjans d’extinció.

 

La sala acull una exposició de fotos de Ramon Ferrandis i Toni Torrillas d'El9Nou  /  Foto; Ramon Ferrandis

L’acte s’ha complementat amb un recull de testimonis i un passi de fotografies de l’arxiu d’El9Nou fetes per Ramon Ferrandis i Toni Torrillas i comentades pel mateix Ferrandis. Les imatges es podran veure al centre cívic La Fonteta fins al mes de setembre. Tan el fotògraf com la ràdio han fet la crida a totes aquelles persones que puguin tenir material similar a aquestes imatges a aportar-les per tal de construir un arxiu col·lectiu sobre aquella jornada.

La commemoració ha estat coorganitzada per l'ADF, els Voluntaris Forestals, Ona Codinenca i l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines. Podeu recuperar l'acte al canal de Youtube d'Ona Codinenca i en aquest mateix web.

Notícies relacionades

19/07/2024
Sant Feliu commemora els 30 anys del foc dels Cingles amb un acte diumenge

Vehicles de l'ADF El Pinyó / Cedida

10/07/2024
L’ADF El Pinyó preveu un estiu d’alt risc d’incendi a la nostra zona malgrat les pluges