Ona Codinenca 
Mossèn Ruaix, el segon a la dreta, durant l'homenatge a Castellterçol
El centre espai escènic de Castellterçol va quedar petit en l'homenatge al gramàtic, lingüista i sacerdot de Moià Josep Ruaix i Vinyet. Un acte d’agraïment “al Ruaix de les fitxes”, com se li va dir popularment, organitzat per l’associació d’Amics Prat de la Riba que ha reunit exalumnes, amics i persones que admiren a Ruaix i que ha estat presidit pel conseller de política lingüística Francesc Xavier Vila. Ruaix, nascut a Moià, és actualment rector a Calders i durant 11 anys va estar a l’església de Sant Feliu. És per això que l’acte ha reunit exalumnes i persones de moltes poblacions del Moianès. Així com els alcaldes de Castellterçol, Moià, Sant Feliu i Calders.
La tasca que mossèn Josep Ruaix i Vinyet ha fet al llarg de dècades per ensenyar a estimar i a escriure bé la llengua catalana l’ha fet mereixedor d’un sentit homenatge a Castellterçol. Un acte, organitzat per l’associació d’Amics de Prat de la Riba, que ha posat en relleu el llegat i la tasca de mossèn Ruaix com a mestre i acadèmic i l’ha definit com una de les peces claus per bastir l’idioma a les circumstàncies de l’època. “El Ruaix de les fitxes”, com també se’l coneix popularment, és l’autor de manuals de llengua catalana com “el català en fitxes” que formen part de la vida milers de persones que van aprendre o millorar el català amb aquests volums dels quals se n'han difós més de dos milions d’exemplars. Ruaix, a banda de sacerdot, és gramàtic, escriptor, mestre de lingüistes, traductor, corrector, editor i poeta. L’homenatjat ha agraït l’acte i de manera humil explicava així perquè ha acceptat aquest reconeixement.
El gramàtic ha fet un repàs d’anècdotes personals vinculades amb el poble de Castellterçol. Amb la mirada al futur, Ruaix ha dit que cal defensar la llengua del fenomen de la globalització que beneficia de manera descompensada a les llengües majoritàries del món com l’anglès o el castellà.
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presidit un acte en el qual diversos acadèmics han glossat la figura de Josep Ruaix i Vinyet en el vessant acadèmic però també personal. Una personalitat molt arrelada al territori tal com ho ha demostrat l’assistència a l’acte, omplint del tot el Centre Espai Escènic. Ruaix, nascut a Moià, és actualment rector de Calders i entre 1970 i 1982 va ser a la parròquia de Sant Feliu de Codines. El doctor Joan Ferrer i Costa, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, no ha pogut ser a l’acte, però va ser el també doctor Carles Riera, també en representació de l’Institut d’Estudis Catalans, ha llegit la seva “laudatio” a mossèn Ruaix. Un text en el qual ha relatat la seva experiència amb les fitxes com a nen que va estudiar en castellà durant el franquisme.
Ferrer Costa afirma haver estudiat el que ha definit de “Galàxia Ruaix” i diu que és una “galàxia fabriana, pedagògica, moderna i rigorosament analítica”. El Doctor Narcís Garolera, amic personal de Ruaix, ha apuntat que Ruaix és, segurament, l’autor català que ha arribat a més persones i ha explicat diverses anècdotes personals per subratllar la convicció de l’homenatjat.
Escolteu, a continuació, la crònica completa:
