Ona Codinenca 
Sant Feliu ha acollit accions contra la guerra com aquesta concentració de l'octubre / Foto: G. Permanyer
Les notícies ens parlen de guerres que semblen molt llunyanes, però ens arriben igual: a les pantalles, a les converses, a les preguntes dels nostres fills.
I aleshores ens preguntem: com els expliquem tot això? Com parlem del dolor, de la injustícia, de la violència… sense espantar-los, però sense amagar la veritat? Ens ho hem preguntat des del programa 'Vincles'. Potser la resposta és començar per l’essencial: escoltar-los. Escoltar què han vist, què han sentit, què els preocupa. Els infants tenen dret a saber què passa al món, però sobretot tenen dret a sentir-se segurs, estimats i capaços d’imaginar un futur millor.
El programa ha reflexionat al voltant d'aquestes preguntes amb un expert i un testimoni de la guerra. Eduard Soler Lecha, professor agregat de Relacions Internacionals a la UAB amb experiència i investigació sobre l'Orient Mitjà, ens explica i ens ubica en els inicis de la guerra de Gaza.
"Aquest conflicte no comença amb els atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, parlem d'un conflicte molt antic, amb arrels molt antigues, però no tant com un conflicte bíblic de dos mil anys. Parlem de conflicte en el moment que existeix nacionalisme i competició entre dos projectes nacionalistes per una mateixa terra i podríem afegir la colonització, la idea que uns pobles tenen dret d'assentar-se, en algun altre lloc, desposseir de terres i drets a les persones que hi vivien, fruit d'una idea que és un poble superior a la població que hi vivia."
Gaza és important per què és un territori que tots dos volen i creuen que els pertany, tan palestins com israelians, és simbol de moltes coses, símbol de resistència i que hi viu molta gent. És una ciutat d'encreuament de rutes estratègiques entre Egipte i Orient Mitjà, entre el Mar Roig i el Mediterrani .A la costa de Gaza hi ha reserves de gas natural. Però tots aquests elements, es podrien retirar de l'equació, i el conflicte seguiria. No són elements decisius.
També hem pogut conèixer a en Kayed Hamad, refugiat de Gaza, que arran de la petició al ministeri d'exterior de 70 persones d'ONG i periodistes, ha pogut venir a l'Estat espanyol, junt amb la seva família, després de l'assassinat del seu fill. Ens ha parlat d'aquest dol. El dia 16 de novembre en Kayed participarà en l'acte de celebració del primer any de l'Espai Vetlla en un acte obert a tothom.
Tant amb l'Eduard com en Kayed, hem reflexionat sobre la possible pau. Per parlar-ne als infants ens hem d'adaptar a l'edat i a les preguntes dels infants. Podem ensenyar sobre un mapa on hi ha la guerra, podem explicar que les guerres tenen regles, i si se salten aquestes regles, es pot jutjar als líders polítics. Explicant-los, també, el símil de quan juguem, i posem unes regles. També utilitzar recursos com l'Info-K i els contes, que ajuden a parlar-ne.
Els professionals també recomanen transmetre als infants diversos valors com la seguretat, l'empatia i l'esperança. Seguretat per fer-los saber que aquí estan protegits i que poden confiar en nosaltres. Empatia per ajudar-los a imaginar com se senten els nens i nenes que viuen en guerra, i fer-ho des del cor, no des de la por. I esperança, perquè, fins i tot enmig del dolor, sempre hi ha persones que treballen per la pau: mestres que continuen fent classe sota condicions difícils, metges i metgesses que curen sense descans, famílies que es protegeixen mútuament, periodistes que expliquen el que passa amb veritat i respecte. També valors com el coratge, la compassió, el desig de justícia. I finalment, el valor de la pau: explicar que la pau no és només absència de guerra, sinó una manera de viure cada dia, quan escoltem, compartim i respectem.
Potser no podem canviar el món de cop, però ssí quepodem ajudar els nostres fills i filles a créixer amb el desig i la capacitat de fer-lo més pacífic.
