CONTRACRÒNICA - Enlloc com al sofà

ROGER RAMS FALCÓ

Una hora abans de l’arrencada oficial de la campanya electoral, Ona Codinenca ha reunit als cinc caps de llista que les candidatures que concorren a les eleccions del pròxim 28M en el primer dels especials de la ràdio que s’ha fet al casal municipal de la gent gran de Sant Feliu de Codines. La cita va comptar amb la presència dels 5 candidats a l’alcaldia, Pere Pladevall (Junts Per Sant Feliu), Pol Cabutí (Primàries Codines), Mercè Serratacó (ERC), Laia Jordana (PSC) i Anna Vilarrasa (Junts per Catalunya), que des dels sofàs que ocupaven la part central de la sala, a manera de sala d’estar i amb un ambient casolà, que va propiciar que més d’un candidat s'hi acomodés.

Davant la sorpresa del públic assistent els cinc candidats van arribar quan faltaven pocs minuts per l’inici del directe, la qual cosa no els deixava marge de vendre els seus discursos, i en el cas de Pere Pladevall, últim a arribar, ho va fer a pocs segons. Tots ells van explicar que venien de sopar, de fet tots ells mostraven un vestuari quotidià, que mostrava que venien relaxats, malgrat que en cada intervenció tots 5 mesuraven al mil·límetre cada síl·laba que pronunciaven.

El posat adoptat pels caps de llista era significatiu, mentre Mercè Serratacó estava més acomodada, potser perquè és l’actual alcaldessa, Pere Pladevall va mantenir en tot moment una posició més aviat tensa i defensiva sense abaixar la guàrdia, en el cas de Laia Jordana la seva postura mostrava intenció en què el seu missatge arribés als destinataris mantenint en la majoria d’estones un rostre somrient. En el cas tant de Pol Cabutí com d’Anna Vilarrasa van adoptar un paper més aviat discret, de recolliment, sense pretensions de captar l’atenció fora de les seves intervencions. 

Durant el programa es van disparar algunes preguntes inesperades als caps de llista com ara si eren més aviat d’actitud dominant o submisa, pregunta que la majoria amb cara d’estupefacció, va evadir amb pilotes fora com ara que depèn de la situació en què es trobin, o que en cas de ser dominants ho eren de forma compartida, defugint actituds que puguin transmetre massa autoritat. També es va preguntar si eren més de muntanya o de mar, que sent a Sant Feliu no era d’estranyar que pràcticament la totalitat dels candidats mostressin ser grans amants dels cims i les valls.

En aquestes rondes de preguntes que van servir per trencar el gel abans d’iniciar la cursa electoral també es van formular algunes “preguntes ràndom”, com ara el preu d’un bitllet d’autobús entre Sant Feliu i Caldes, en quina comarca es troba Sant Feliu de Buixalleu o qui va guanyar la primera edició de la Kings League, curiosament només amb resposta correcta a aquesta darrera. 

Durant el programa es va fer un repàs de la trajectòria política dels candidats, en la que es va fer palès els grans canvis que han experimentat alguns d’ells com és el cas de Mercè Serratacó que segons l’hemeroteca ha passat per fins a 3 formacions polítiques, sempre com a independent això sí, i la complexitat de la política codinenca  que  va permetre que l’any 2011 coincidissin Serratacó, Pladevall i Jordana a la llista del PSC, i ara com ara després de 12 anys cadascú vagi en una llista diferent, fet que va provocar somriures entre nostàlgics i malèvols entre els protagonistes.

Una de les interioritats que es van explicar i que el públic va escoltar amb atenció és el repartiment que es fa a l'hora de distribuir els espais del poble que ocuparan els cartells i pancartes dels partits, que es pacten prèviament per evitar picabaralles, que ben segur haguessin sorgit.

En acabar el programa, si bé a l’inici els candidats van arribar a pocs minuts per començar, es va produir el mateix efecte i van sortir escopetejats, sense sobretaules, cap al carrer, per enfilar-se als fanals amb escales i cadires i començar a penjar cartells pel centre de la vila. En el passeig nocturn de tornada a casa, tot apuntava que havien estat penjant algun cartell, ja que quan passaven pocs minuts per sobre la mitjanit, tot el poble estava ja farcit de cartells i pancartes, cosa que indicava treballs previs.