Ona Codinenca 
El conseller a l'exili - 14 d'octubre de 2024
El 24 d’octubre de 1925, Francesc Macià arribava a Moscou per demanar el suport soviètic a la independència de Catalunya. Un segle després d’aquest fet, el Tal Com Raja en parla amb el diputat Lluís Puig i Gordi, un dels noms que mantenen viu aquell fil històric.
Lluís Puig i Gordi confirma que Macià va anar a Moscou amb una estratègia política i explica que no es tractava d’un viatge d’imprevist, que es planegés en 24 hores sinó que va ser un viatge "molt ben treballat i amb una estratègia geogràfica i militar ben pensada". Amb motiu del centenari de què es coneix com "els fets de Prats de Molló", el Dossier que Macià presentà a Rússia es troba traduït al català.
El conseller de Cultura a l'exili ha relatat com Macià, amb poques reunions (15 a dies a Moscou i amb el seu dossier ben detallat) va convèncer una macro nació com era Rússia per ajudar a una regió tan petita com pot ser Catalunya. Aquest fet, segons Puig, "demostra la gran capacitat geopolítica, de resistència i revolucionària que el caracteritzava". Tanmateix, Macià també utilitzà la cultura com a eina de construcció nacional.
Macià, a prop de ser nomenat coronel, abandona la carrera militar i passa a la política empès pel seu cercle de confiança. La seva idea com a diputat era millorar la qualitat de vida dels treballadors de la terra i la relació entre Catalunya i Espanya. Però és aleshores quan s'adona que des de dins de la política és molt difícil i és des de l’exili quan comença a preparar l’alliberament de Catalunya.
Per a Puig, "el judici de Macià es converteix en una acció internacional increïble". La notícia va sortir a primera pàgina de molts dels diaris internacionals creant ressò del català en la lluita contra una dictadura militar espanyola. És per això que Puig explica que va ser un moment clau en donar a conèixer la causa catalana i espanyola a nivell internacional.
Lluís Puig i Gordi, conclou que la internacionalització no és l’única clau per seguir amb el moviment sobiranista.
"El moviment internacional hi ha de ser però hi ha d’haver-hi més peces que encaixin."
Pel que fa a l’independentisme actual, Puig i Gordi reclama que cal audàcia, estratègia i coordinació entre totes les forces polítiques. Considera que actualment, cal ser més audaços i no tan pragmàtics com ho va ser Macià.
"Cal tenir uns ideals i principis, creure’ls i tirar endavant. Sense la cultura i la llengua no existirien els països catalans. A dia d’avui, encara no tenim ben acabat tot el sistema d’arxiu i lectura pública de Catalunya, amb Macià això ho haguéssim tingut molt abans."
Lluís Puig i Gordi, que és el president del Projecte Casa Macià, defineix que la idea és fer de la casa un espai viu dins del centre de memòria històrica. Pretenen donar a conèixer aquesta part de la història de manera participativa i activa, creant diferents activitats durant tot l’any com poden ser concerts, exposicions, presentacions de llibres i festes populars.
Resumeix que és un projecte comunitari i insta a tota la població a col·laborar-hi de manera voluntària a través de la seva pàgina web: casamacià.cat
Comparant l’exili abans i ara, Puig i Gordi confirma que el fil segueix sent el mateix. Destaca, però que la principal diferència rau en els mitjans de comunicació. Avui dia gràcies a les noves tecnologies, des de l’exili, es pot tirar endavant i mantenir viva la causa de Catalunya.
"No tenim una Europa com ens caldria. El sistema judicial i jurídic Europeu, a nosaltres, ens ha salvat. Però encara li queda molt per construir. Europa no està pensada en els ciutadans, només per defensar-se entre els seus estats".
Puig acaba confirmant que a hores d’ara falta el treball conjunt i transversal, des de diferents ideologies i moviments associatius que fa uns anys Catalunya havia aconseguit. "S’ha de treballar conjuntament; sense la unitat cap secció política pel seu compte pot arribar lluny. Ja ho vam fer i ho hem de tornar a fer", diu.
Recupereu l’entrevista sencera en àudio o vídeo:
