Ona Codinenca 
Ferran Devesa, assegut, amb els flautistes en un moment de l'espectacle / Foto de Ton Falqués
“Els últims ecos de Lorca”, la darrera producció de l’orquestra de flautes Flaustaff, es presentava com un espectacle que sorprendria el públic. I així ha estat. Els gairebé cinc minuts d’aplaudiments del públic dempeus al Centre Espai Escènic de Castellterçol aquest dissabte al vespre ho corroboren. Flaustaff ha celebrat els seus 25 anys de vida amb un espectacle dedicat a Federico García Lorca que suposa un pas endavant en la teatralització. En els darrers muntatges ja havien incorporat el moviment i algunes escenografies, però a “Els últims ecos de Lorca” s’hi barregen moltes disciplines. L’obertura de l’espectacle és només musical, però a mesura que avança va incorporant disciplines. Les flautes estan acompanyades per Jordi Azagra al piano, que és qui ha fet els arranjaments musicals de les melodies populars. I incorporen, a més, el cant amb les veus de Ferran Devesa i Núria Margalef.
Ferran Devesa és el narrador de l’obra i, alhora, recrea a Lorca en la conferència que va fer l’any 1922 sobre el cante jondo, que per a molts és considerat el cant més genuí del poble andalús i que el poeta volia reivindicar com un cant de les classes populars de la seva zona, i que ja en aquell moment s’estava perdent. Una conferència que en el seu moment pretenia ser un documental que mai va veure la llum. Cent anys després, sota la direcció musical de Joan Bosch i la direcció escènica del mateix Ferran Devesa, Flaustaff transforma aquella idea de documental en un espectacle que combina la música, la dramatúrgia, el cant i la dansa amb el ballarí Alfons Ojeda.
Els mateixos 17 flautistes que hi ha a l’escenari, vestits per primera vegada amb tons marronosos, són els qui despleguen una escenografia molt cuidada i generen imatges molt plàstiques.
La barreja de gèneres de l’espectacle inclou, fins i tot, un teatret de putxinel·lis per interpretar la Guàrdia Civil. Per tancar l’espectacle no hi falta un dels ritmes més popular de la cultura catalana, els garrotins, que també són d’herència gitana.
Escolteu aquí la crònica amb els sons ambient de l'espectacle:
El mateix Joan Bosch explicava divendres a aquesta emissora que “Els últims ecos de Lorca” és l’obra més bèstia i ambiciosa que ha fet mai Flaustaff. I en acabar l’espectacle no podia amagar la seva emoció. En acabar l’espectacle, els membres de Flaustaff han bufat les espelmes dels 25 anys d’història de l’orquestra que està formada per exalumnes de l’escola de música Joan Valls de Caldes de Montbui. La formen persones de Caldes i de Sant Feliu però també de diversos municipis tant del Vallès com del Moianès.
Escolteu, aquí, la prèvia a l'Eix 59:
El ballarí Alfons Ojeda protagonitza alguns dels moments àlgids del muntatge / Foto de Ton Falqués
