Ona Codinenca 
"Què diantres passa a Sant Feliu de Codines? Posarem un dia els punts sobre les i?"
Marià Hispano i Vilaseca
De nou a tocar d’unes eleccions municipals, d’una festa democràtica que clourem la nit del 28 de maig al centre cívic La Fonteta. Una festa ben vivaç si resideixes a un poble, per la proximitat cívica vers els nostres afers polítics quotidians i pel veïnatge proper dels candidats i candidates que opten a ser elegits a les urnes. A viva veu, gràcies a totes i a tots els candidats per l’esforç que feu i fareu, per l’activisme que mostreu i pel vostre seny.
Als electors ens toca ara llegir els programes de les diferents agrupacions polítiques, parlar amb els candidats, repensar el poble i, si ens plau, debatre en família, a les botigues o al bar sobre les i els candidats que s’hi presenten. De fet, com a testimoni de les tertúlies al bar Talet, us puc garantir que l’olla fa dies que ja bull.
Tothom que em coneix sap que m’agrada xerrar de política municipal, dels afers del poble i de les notícies del país que ens afecten. El Club Futbol Sant Feliu, el Museu Municipal de can Xifreda o afers locals vinculats a la solidaritat o a la cultura ocupen moltes hores del meu temps d’oci i lleure. M’interessa el lloc on visc. És on gaudeixo dels meus: dels fills, de les amistats, de la gent coneguda i de la reconeguda. Em plau treballar i defensar les meves opinions, també les polítiques. Avui, però, lluny de la política partidista, us faré cinc cèntims de com visc i veig Sant Feliu de Codines. Cap bala de plata contra l’actual alcaldessa ni contra els candidats i candidates que opten per a substituir-la. Ara no toca.
Veiem un poble desguarnit, parlem d’un poble descompassat, però sabem d’un veïnat interessat i participatiu. Veiem també que els pobles que ens envolten han viscut transformacions que han millorat la qualitat de vida de la gent i atreuen uns forasters que gaudeixen de millores urbanístiques, comercials i culturals. Què diantres passa a Sant Feliu de Codines? Posarem un dia els punts sobre les i? Deixarem de mirar-nos el melic i tombarem la truita?
Ens cal donar un cop de puny a taula i posar totes les cartes damunt la taula. Obrir la ment, saber de la història recent del nostre poble i projectar el futur model de poble on volem viure. No es tracta d’elaborar programes d’actuació municipal a quatre anys vista ni de refer o desfer allò fet amb anterioritat des de la immediatesa. S’ha de tractar del nostre model de poble. Quin Sant Feliu de Codines volem per l’any 2050?
En política cal ser valents i honestos a l’hora de programar les estratègies que han de poder fer del nostre poble allò que desitgem. Quan hi ha tant de bàsic per fer calen polítiques unitàries i una mirada més enllà del que dirà aquest veí o l’altre. El futur govern municipal i els grups de l’oposició haurien de signar un pacte de mínims que permeti una planificació del canvi a molt llarg termini. De quins canvis parlem?
La resposta no resulta fàcil, car resta encara per definir i elaborar per la política futura. Es poden, però, posar les bases pel voler i poder transformar Sant Feliu de Codines. Aquestes bases haurien de tenir present la història immediata del nostre poble i la redacció del model de poble on volem viure.
És evident que a Sant Feliu de Codines fa molts i molts anys respirem d’un ambient pessimista fruit d’una autoestima tocada per l’evidència: aquest poble ja no és el que era, tothom mira per ell, el poble no atrau visitants, etc. Ens cal tombar la truita i, per fer-ho, ens cal fer anàlisi del punt de partida, d’un poble que d'ençà de la crisi del model agrari tradicional i del model econòmic basat en l’atracció d’estiuejants no ha sabut dissenyar noves vies de futur. S’ha tancat en ell mateix, projectant constantment canvis i millores puntuals sobre una idea de poble descompassada.
Aquest és el meu crit, la demanda que crec cal exigir a les candidatures municipals que el 28 de maig es presenten: ens heu de parlar de futur, de model de poble. Lligueu-nos al país i el nostre entorn més pròxim. Lligueu-nos al món global i als canvis que se’n deriven de la crisi climàtica. Sant Feliu de Codines ha d’estar en aquest mapa. Ha d’esdevenir un poble en xarxa amb les ciutats i pobles de la comarca i del país. Atendre els nous models de viabilitat, planificació urbanística, economia de proximitat, turisme sostenible o cultura participativa. Som a 8 kilòmetres de Caldes de Montbui i de Castellterçol, a 40 de Barcelona. La nostra gent viatja i es mou pel món. No vivim aïllats, i per això ens cal un poble connectat a la modernitat alhora que defensi els seus valors locals i es projecti en xarxa vers el seu entorn.
I això reclamo, un model de futur. A partir de la redacció d’un planejament urbanístic contemporani i sostenible, saber com serà el poble on viuran els meus fills. Tant de bo l’encertem i puguin viure en un poble endreçat urbanísticament, centre de polítiques mediambientals, respectuosa amb les tradicions, valenta vers les avantguardes culturals. Un poble a la mida dels vianants, atractiu pels turistes del país i per a aquells estrangers que ens escullin com a residència per a fer el salt i visitar Barcelona. Un poble que treballi serveis compartits amb els pobles de l’entorn i puntuï en el mapa del país.
Si volem futur, treballem per un model de poble que permeti que els i les nostres filles no hagin de marxar a la gran ciutat, fem de Sant Feliu un poble amb un alt nivell de qualitat de vida i connectat a les xarxes del món global. És possible, només cal que ens digueu, més enllà dels programes polítics municipals d’actuació immediata De quin model de poble ens parleu?
Marià Hispano i Vilaseca, maig de 2023