
Les mandíbules dels rinoceronts / Foto de Gemma Permanyer
Dos rinoceronts de 200.000 anys són l’excepcional troballa que han fet els arqueòlegs de l’IPHES Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i la Universitat Rovira i Virgili (IPHES - URV) en la darrera campanya d’excavacions que s’ha fet a la Cova de les Teixoneres, a Moià. Són dos rinoceronts d’estepa, una espècie que va viure a Europa fa mig milió d’anys i va desaparèixer fa uns 25.000 anys, però, tot i això, és un animal que els arqueòlegs consideren que és força desconegut. Els esquelets s’han trobat sencers i la troballa és excepcional perquè, fins ara a tot el món només s’ha trobat una cria de la mateixa espècie a Astúries i un altre animal al nord Alemanya però d’una variant de l’espècie molt més gran. L'investigador principal del projecte, Jordi Rosell, ha explicat que la cova de les Teixoneres és probable que actués com a trampa natural per als animals.
Al llarg de l'any vinent faran les tasques de restauració i consolidació per a les restes per a estudiar els dos individus. A partir de la troballa els arqueòlegs estudiaran com vivien i es desenvolupaven aquests animals, que pesaven de dues tones i mitja.
Un dels debats que la investigació ha de resoldre és si els animals se’ls van menjar les hienes que se sap que hi havia a la cova o si van ser els mateixos neandertals que, aleshores, habitaven a les coves. Al voltant els rinoceronts també hi han trobat eines com ganivets o ascles i en destaca una punta de llança de la mateixa època feta amb os, que tampoc té precedents. A banda dels dos rinoceronts a la mateixa cova s’hi han trobat restes aïllades d’un cavall, un ur (que era un toro gegant), tres ossos (un dels quals era una cria) i cèrvids. Els arqueòlegs afirmen que aquest jaciment encara no està esgotat i que es poden fer noves troballes en un futur.
L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha anunciat un pas més en la divulgació del patrimoni prehistòric i ha ofert l’espai de Cal Comadran per traslladar-hi el magatzem paleontològic que ara hi ha a la Universitat Rovira i Virgili amb les troballes de Moià amb l’objectiu que pugui ser un gran centre d’interpretació. L’espai se situaria a l’actual magatzem de la brigada, sota de la part de l’antiga fàbrica que ara està rehabilitada.
La directora general de patrimoni cultural de la Generalitat, Maite Miró, ha subratllat el compomís i la bona feina de l’equip d’arqueòlegs i, a banda de l’excepcionalitat de les troballes d’aquest any, ha destacat que la feina de recerca ha fet “crèixer de manera molt notable el coneixement de la història del Moianès i de la història de Catalunya”. Miró ha posat l’accent en la divulgació que es fa de les troballes que es fan per acostar-les a la ciutadania.
La presentació de l’excepcional troballa s’ha fet aquest divendres a l’espai que es coneix com la surgència, una bauma situada al mateix complex prehistòric de les Coves del Toll.
Ona Codinenca 

