OPINIÓ - Europa, abans i després del 9 de juny.

Oriol Rifà

Estant encara amb la ressaca de les eleccions autonòmiques d’aquest 28 de maig, el 9 de juny tenim les eleccions europees. Aquestes eleccions, a nivell espanyol suposen una mena de valoració del mandat iniciat més o menys recentment de Pedro Sánchez. A nivell català, s’haurà d’observar si la tendència de càstig electoral a l'independentisme segueix. En aquest context, ens trobem vàries variables que poden repercutir en el resultat electoral de cara aquestes eleccions.

Per exemple, la llei d’amnistia aprovada recentment és un dels temes on els diferents blocs polítics estan intentant treure partit com per exemple Vox o Ciutadans que també aprofiten per carregar contra la inclusió del català com a llengua europea. També, factors com les acusacions per part de l'organització ultradretana “Manos Limpias” cap a la dona del president del govern espanyol, el cas “Koldo” i el cas de corrupció sobre la parella d’Isabel Ayuso.

A nivell europeu, tenim el cas “Piepergate” que esquitxa a l’executiu europeu actual de Von der Leyen. A Europa, també hi ha la problemàtica de les PAC, és a dir, el debat entorn la situació que afecta el camp i altres sectors econòmics europeus. A més a més, està en joc en l’àmbit de les relacions internacionals els posicionaments envers els conflictes actuals com el que hi ha actualment  a l’Estat Palestí o a Ucraïna. De forma rellevant, els resultats d’aquestes eleccions afectaran la possible entrada d’Ucraïna a la UE. També, no deixa de ser unes eleccions en un clima europeu i mundial on el rearmament de les fronteres està sent una tendència general i el perill que genera l’auge de l’extrema dreta en aquest clima. Un altre factor perillós és el de la desinformació, és a dir, els discursos de manipulació electoral per a sembrar desconfiança en les institucions i en la política. Aquest, és utilitzat molt per mitjans per afavorir postures polítiques de dretes o d’extrema dreta mitjançant les “fake news” o per via judicial el “lawfare” tendències que hem vist molt arran del procés o el cas contra la parella de Sánchez.  

Essencialment, hi ha molt en joc sobretot veient que l’extrema dreta està avançant i guanyant espai polític arreu de la política europea. Per una banda, no és un cas aïllat l’extrema dreta té una intenció de vot al voltant del 23% segons les últimes enquestes, per altra banda, l’aliança actual entre els populars europeus i els socialistes i demòcrates no sumen ni el 40% d’intenció de vot. Les prediccions electorals assenyalen que l’extrema dreta podria guanyar en els següents nou països: França, Itàlia, Polònia, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Àustria, República Txeca i Eslovàquia, aquests envien un nombre important de diputats, entre els quals gran part poden caure en mans de l’extrema dreta.

Políticament, en aquestes eleccions europees veiem un taulell d’escacs on tenim molt en joc. Les dades de participació tot i que el 2019 van arribar al 50% no deixen de ser les eleccions on més baixa participació hi ha. Les eleccions europees són un procés democràtic fonamental en el qual els ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea elegeixen els seus representants al Parlament Europeu. Aquest parlament és una de les principals institucions de la Unió Europea i té un paper crucial en la formulació de polítiques i la legislació que afecta més de 450 milions de ciutadans europeus i els 27 països que componen la Unió. El paper d’aquesta institució és fonamental i no queda allunyat de la nostra esfera, ja que té competències legislatives rellevants i control a la resta d’institucions europees. Aquestes eleccions funcionen mitjançant la metodologia electoral de la circumscripció única, en total Espanya envia 59 eurodiputats fet que li suposa ser el quart país europeu que més eurodiputats envia, per tant, té una considerable influència.

Consegüentment, es pot trencar la tradició on populars i socialistes i demòcrates que governaven gràcies a un acord de gran coalició per governar Europa. Per tant, el context suggereix que ens hi juguem molt en un punt on 27 dels 34 executius europeus són en mans de l’extrema dreta i la dreta. Per tant, podríem afirmar que el projecte d’integració i cooperació de la Unió Europea pot quedar penjat d’un fil o retrocedir en mans d’una ultradreta euroescèptica i negacionista. Com a conseqüència, estan en perill els avenços polítics impulsats per l’Agenda 2030 com els escassos passos en la lluita pel canvi climàtic, l’autonomia energètica o el manteniment i consolidació de l’Estat Social. Per tant, en aquestes eleccions l’evolució política d’aquestes mesures també estan en joc.

Evidentment, la situació d’absència d’aquest debat, segons l’interès dels ciutadans en la política europea que ens planteja l’enquesta de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, en l’opinió pública catalana i europea ens deixa en un escenari on a Europa està en perill la seva cohesió i el seu sistema d’integració degut a la desconfiança institucional que hi ha entre la ciutadania i l’auge de l’extrema dreta.

Per tant, encara que el Parlament Europeu sembla una cambra llunyana, no ho és gens, ja que les seves lleis i polítiques, com les de la Unió, afecten a tota la ciutadania europea. Aquestes, inclouen àmbits com la migració, medi ambient, protecció de dades, Estat Social o els drets dels consumidors, entre altres competències europees importants. La participació és important en aquesta i qualsevol altra convocatòria electoral per l’exercici dels drets i deures que tenim com a ciutadans i també per barrar el pas a l’extrema dreta. La tasca no és únicament dels ciutadans sinó també de la dreta europea que s’haurà d’observar si pacta o no amb l’extrema dreta.